"Cara a cara", Diari de Sabadell, 25/11/2009 - text: Victor Colomer

EMMA CLARET: TRADUCTORA I EDITORA FINLANDESA

«A Finlàndia el silenci no és incòmode»

La sabadellenca de mare finlandesa, Emma Claret Pyrhönen, 32, ha traduït del finès al català dues novel·les d’Arto Paasilina (El moliner udolaire i El bosc de les guineus). Ara, a més, s’ha llençat a l’aventura de crear la seva pròpia editorial, Editse, que ja té al mercat un primer llibre, l’infantil il·lustrat «La màgia del Pare Noel», del dibuixant Mauri Kunnas.

D’entrada i per no ficar la pota: diferència entre finès i finlandès.
Si no entrem en matisos, finlandès és el gentilici i finès l’idioma. Però tranquil que tothom es fa un embolic.

I per treuren’s de sobre com més aviat millor la pregunta típica: et sents d’aquí o d’allà?
La resposta també és típica: mig i mig. A més, em nego a escollir. Tinc les dues cultures molt integrades. Cada any necessito anar-hi.

«Necessites»?
Sí, almenys una setmaneta. M’agrada anar al cementiri on la mare em duia de petita per visitar la tomba dels avis i donar cacauets als esquirols. Encara ara hi vaig amb cacauets a la butxaca.

Prefereixes l’estiu o l’hivern?
L’estiu. Sóc molt fredolica. La gent es pensa que jo no puc tenir fred (riu), però en tinc.

Quin altre gran tòpic atribuïm falsament els catalans als finlandesos?
Emmm... (pensa una bona estona) És que tot és veritat. Com allò dels silencis. A Finlàndia un silenci en un grup de persones no resulta violent.

No surt el graciós de torn dient «ha passat un àngel»?
No, allà si ningú no té res a dir no es diu res i no passa res. Aquí, quan estàs en grup, hi ha la necessitat de que sempre algú digui alguna cosa. Allà el silenci no és incòmode.

L’alcohol és un problema?
Sí, això també es veritat. La gent beu molt, massa.

Tot és perfecte gràcies a l’estat del benestar?
Tot és perfecte, tot funciona bé i tot està pensat, però té un dels índexs de suïcidi més alts del món.

La gent no vol benestar?
Sembla que se n’escapin. Tens molts ajuts estatals, ningú té problema de feina ni de vivenda, però tots fugen a la seva cabaneta al costat del llac.

Finlàndia és un matriarcat?
No creguis. Tenim presidenta i les dones ocupen llocs de responsabilitat, però els homes encara cobren més que les dones. I la feina de casa la fa la dona.

El tuteig és allà universal?
Mmm... (torna a pensar). Doncs sí, tothom es tracta de tu i cada cop més.

Tu has triat viure aquí?
Sí, ara a més tinc aquí feina de correctora i traductora i la meva parella és de Terrassa. D’allà puc suportar el fred, però no la foscor.

Sis mesos de nit són massa?
Per mi sí, jo trobo a faltar molt el sol. És normal que no parlin gaire (riu).

Si tu no existissis, les traduccions del finès al català passarien per un tercer idioma?
Sí, com ha passat amb el Millenium del suec Stieg Larsson que s’ha traduït del francès. Això és fatal, clar. Si en cada traducció perds, en dues encara perds més.

Què no es pot traduir del finès?
Alguns fruits del bosc, la paraula que defineix la foscor de l’hivern... Molts cops truco a la meva mare perquè no sé com traduïr una paraula.

Larsson, Mankell... enveges la moda de la novel·la sueca?
No gens. Ha ajudat molt la literatura de tots els països nòrdics.

Per què ens arriba tanta novel·la negra d’allà dalt?
Sovint és una excusa per denunciar aquell suposat estat del benestar.

Volvo, Ikea, Ericsson... per què ens arriba tanta cosa de Suècia i tan poca de Finlàndia?
Potser perquè només té 5 milions d’habitants. Però consti que Nokia és finlandesa.

Us odieu finlandesos i suecs?
No, però hi ha «pique» (somriu). Veuen als suecs com uns xulos. I en hoquei gel hi ha una gran rivalitat.

Vosaltres teniu el Pare Noel.
«La màgia del Pare Noel». D’editorial Editse!

Sabadellenca, tu

LA NENA DEL NAGI
Nascuda a Finlàndia, i filla del nedador veterà hiperguardonat internacionalment, Josep Claret, l’Emma va créixer en l’olor a clor de les piscines del Nagi. «Tothom em coneix com la nena del Nagi», diu. Va estudiar al col·legi Narcisa Freixas, a l’institut Pau Vila i, la carrera de traducció a la universitat d’Helsinki.
De tornada, va ser coordinadora editorial de Planeta, va estudiar italià a Roma i avui tradueix tot el que arriba en finès a Catalunya.
«Mai li agrairé prou a la meva mare que m’hagi parlat sempre en finès».